14.1.16

La panera dels tresors i el joc heurístic



Elionor Goldschmied (Gloucester, 1910), mestra i diplomada en Psiquiatria social és la creadora de les propostes de joc i aprenentatge: La panera dels tresors i el joc heurístic. Es tracta d’un tipus de joc sensorial basat en la manipulació i exploració d’objectes.

La panera dels tresors

La panera dels tresors és una proposta de joc adreçada a infants menors d’un any (de 6 a 12 mesos). És recomanable iniciar-la quan els infants es poden mantenir asseguts correctament però no es desplacen gaire.

Es tracta d’un conjunt d’objectes quotidians que desperten l’interès dels infants per la varietat i riquesa d’estímuls que presenten. 

Promou la manipulació, desperta l’interès d’explorar els objectes, afavoreix el desenvolupament sensorial: tacte, gust, oïda, vista i olfacte, la capacitat de coordinar ull, mà i boca, el moviment del cos, la capacitat d’atenció i concentració i afavoreix la curiositat innata de l’infant. 

L’ infant juga sol i aprèn per ell mateix. Escull l’objecte que l’interessa i l’explora de forma natural: sacsejant, llepant, llençant, acaronant, etc. És important que l’adult no intervingui de forma directa en el desenvolupament del joc, però la seva presencia i atenció és necessària per tal que l’infant explori amb confiança i seguretat. 

L’interès principal de la panera dels tresor és oferir experiències sensitives als infants. Permet que conegui les propietats dels objectes: els sons que produeixen, la textura, la forma, el pes, temperatura, grandària, colors, olors, sabors. Els objectes es col·loquen en una panera de vímet. Cal que la panera sigui estable, sòlida, sense nanses, i plana, de 35 cm d’amplada i 8 cm d’alçada aproximadament. Ha de permetre que el nen s’hi pugui repenjar però sense tombar-la.

Es recopilen 60 o 80 productes de diversos materials: fusta, metall, materials naturals, pell, vímet, etc. Es troben per casa, comerços o fins i tot, es poden elaborar. Veiem alguns exemples:

Fusta: ous de fusta, anelles de tovalló, penja-robes, mirall amb marc de fusta, castanyoles, rodets de massatge, cullerots, mà de morter, ventall.

Metall: flameres, talladors de galetes, colador, claus, batedor d’ous, esquellot, escumadora. 

Naturals: petxines, castanyes, llimona, esponja natural, carbasses seques, luffa, pinyes obertes sense pinyons, taps de suro, closques de coco, pinyols d’alvocats.

Productes manufacturats de material natural: cabdell de llana, brotxes de maquillatge o d’afaitar, bobines de fil.

Roba, goma, pell: bosses de roba amb herbes aromàtiques, pilotes de massatge amb diverses textures, moneders de cuir, rul·los del cabell, taps de banyera, pilotes de tenis
No s’han d’incloure objectes bruts, deteriorats o més petits que una nou gran per risc d’ofegament. Tampoc s’han d’oferir joguines, doncs resulten poc atractius i estimulants per als infants.

El moment idoni per a realitzar aquest tipus de proposta lúdica és quan l’infant es troba tranquil, i no mostra necessitats fisiològiques (son, gana, etc). El joc finalitzarà quan observem que l’infant perd l’interès pel mateix.


El joc heurístic

El joc heurístic es tracta d’un joc adreçat als infants d’entre 12 i 24 mesos i es dirigeix a grups reduïts de 8 o 10 infants. És un joc que permet explorar, manipular i combinar lliurement els objectes que tenen a l’abast. És una proposta que s’adapta a les noves capacitats, necessitats i interessos dels infants. Té en compte el grau de mobilitat de tot el cos, en especial la coordinació ull-mà i la prensió, així com l’augment d’autonomia, i la necessitat de tocar-ho tot. És una iniciació en el coneixement de les primeres nocions de lògica matemàtica.

El material: 

Objectes. Com en el cas de la panera dels tresors, no són joguines, ni tenen una funció didàctica preestablerta. Afavoreixen l’exploració i són susceptibles de ser combinats entre ells: corrons, capses de fusta, pots de rosca, tubs de paper de wc, trossos de mànegues de diferent amplada, pots amb taps de rosca, pilotes de tenis, cons de cartró, etc. 

Contenidors: capses, pots, cistells, cilindres de cartró, etc.de diverses mides, que permeten introduir o treure objectes. Es col·loquen 3 o 4 contenidors per infant.

Bosses de roba amb un cordó per frunzir la tanca. La seva finalitat és guardar el material ben classificat. Cada bossa conté un tipus de material diferent.

L´ activitat es prepara amb antelació. L’educador o educadora prepara la sala i distribueix el material per tot l’espai. Per a cada sessió només s’ utilitza quatre tipus de material diferent. Presenta dues fases diferenciades:

Experimentació. En aquesta fase els infants exploren els objectes. El paper de l’educador és observar el desenvolupament del joc sense intervenir directament. Facilita l’activitat i evita els conflictes.


Recollida. Aquesta fase s’inicia quan els infants es mostren cansats. Els infants col·laboren en la recollida i classificació dels objectes amb l’ajuda de l’educador. Les bosses estan obertes perquè els nens identifiquin els objectes i busquin el material que escau a cada bossa. El paper de l’educador en aquesta fase és més participativa Anomena els objectes i les seves propietats, orienta als infants gestual i verbalment perquè trobin els objectes, (darrera, davant, al costat etc.) en relació al propi cos, introdueix nocions de quantitat.

El joc heurístic afavoreix:

o L’experimentació, exploració dels objectes.

o Tempteig

o Raonament, estructuració del pensament i del llenguatge

o Manipulació i motricitat

o Comparació i classificació dels objectes

o Concentració, atenció

o Assoliment d’hàbits de treball

o Assoliment d’hàbits socials de respecte envers els objectes i els altres

o Autonomia i iniciativa

o Treball individual i col·lectiu



Bibliografia

Cortiella, M.LL, Fernández, R., Sánchez, D.M. (2007). Metodologia del joc. Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació, Eureca Media, SL

Jocs amb material inespecífic, (2015). En Viquipèdia. Recuperat el 18 de gener de 2016 de https://ca.wikipedia.org/wiki/Jocs_amb_material_inespec%C3%ADfic